“La Esquella de la Torratxa. Barcelona 2 de Maig de 1885”.
“Terraza y Rocamora”.
“Hém de confessar que aném de sorpressa en sorpresa. Fins fá poch creyam que la guitarra era un instrument humil, propi tot lo mes per ser rascat a mans de un barber o per acompanyar unas peteneras, unas seguidillas o unas malaguenyas.
Pero vè l´eminent Tarrega y sublima aquell instrument mal conegut, arrancantli ab una execuciò genial, accents penetrants , primorosas elegancias, matisos inconcebibles, veus, sonidos y delicadezas que omplan l´ánima de admiraciò y d´entussiasme.
La humil guitarra tocada come ell la toca queda convertida en lo mès admirable dels instruments.
Desprès de una tan agradable sorpresa, Valencia, que lo mateix que jardi de flors y paradis de divinas noyas, es terra de artistas, havia d´entussiasmarnos novament, fetnos coneixe a dos nous concertistas, que com en Tarrega han nascut a la sombra dels perfumats taronjers de aquella regió privilegiada.
Y per cert que avants que nosaltres han tingut ocasiò de admirarlos los extrangers: Paris, Londres y Lisboa `ls han aplaudit ab fanatisme, y allá avants que aquí han sigut populars los noms de Carlos Terraza y Francisco Rocamora, concertistas respectivament de bandurria y de guitarra.
Terraza es cego desde l´edat de onze anys. Va demanar tal vegada un consol a la bandurria y hi ha trobat ademès del consol la gloria. Lú en sa fisonomía la inteligencia unida a la sensibilitat mès exquisida. Quan ab la bandurria a la ma interpreta las creacions inspiradas dels mestres mès celebrats, lo veurán animarse per graus y creixe per moments fins a rebejarse en las alturas de la inspiraciò. No hi véu ab los ulls dels cos; pero ´s vals dels del ánima, per apoderarse dels que hi veuhen y guiarlos per las regions del infinit plenas de llum y de dulsuras inefables.
Rocamora `l segueix y es digne d´ell, per lo bè que sab acompanyarlo ab la guitarra, fonetse en una sola armonía `ls dos instruments que arriban a confondre`s en un. Tan idèntich es lo temperament de un y altre artista y fins a tal punt han portat l`estudi, per arribar a compenetrarse.
L`ultim dilluns van proporcionarnos una vetllada deliciosa en lo local de l`Academia musical dirigida pèl mestre Rodoreda. Prescindim dels Srs. Sadurni y Feliu y de la senyoreta Cabané que prengueren part en la festa, en obsequi dels dos concertistas, en atenciò a que eran aquests principalment los que `ns interessavan.
Nou pessas van executar: una cansoneta de Mendelsohn, las Escenas de ball de Beriot, la Reverie de Sarasate, una fantasía de Dinorah, la sifonía de Guillermo Tell, la Mignonette, gavota de Bachmann, la Serenata morisca de Chapí, una tanta de valses de Waldtnfel y un pot-pourri d` aires nacionals, pessa que no figurava en lo programa y que tocaren per acallar los aplausos de la concurrencia.
En totas aquestas produccions van estar inmillorables, fent gala de una brillantés y una forsa, de una elegancia y un primor y de una puresa d`interpretaciò qu` es impossible donarne compte exacte ab la ploma. Es un prodigi que se sent y no s`explica. La bandurria pert en mans de `n Terraza aquella monotonía que presenta en altras mans menos expertas: la guitarra ademès la dulcifica y del conjunt ne surt una interpretaciò original, una execuciò perfecta. Desafiém a que ab cap mès instrument puga donarse mès color y brillantes a la serenata morisca, que tingueren que repetir entre `ls aplausos del públich enllohernat.
Tnim entes que `ls dos eminents concertistas preparan un concert mès en gran, al qual hi assistirem ab verdadera delicia, desijosos de trovarhi la companyía de tots los amants de la música bien interpretada, per dos notabilitats, que mès de ser dos artistas de debó, son, com en Tárrega verdaders redemptors de dos instruments espanyols, que parlan lo nostre llenguatje y responden als nostres sentiments.
Tractèulos mal y `us farán horror: acariciéulos y miméulos y ùs darán tot lo que que tenen… Y per cert, tant la guitarra com la bandurria tenen mès, molt mès de lo que se sembla”.
J.R.R.
Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.
http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/busqueda.cmd
